Meissonar a la machina
Simone CAZARD
MOISSONS
--- En 1996 ---
Introduction
Les moissons mécanisées ont succédé aux moissons avec la fauç ou le volam autour de la Première Guerre mondiale.
Il y eut tout d’abord des machines gavelairas, puis des ligairas.
Il fallait guider les bœufs et les protéger des mouches (moscalhar). C'était souvent le travail des enfants et l'éteule (rastolh) leur blessait les jambes.
Après les moissons, on dressait le gerbier (plonjon).
Informateur
« Aviái pas que d’esclòps e, sul rastolh, aviái las cambas totas en sang… Tirave davant les buòus tota la jornada, aviái les pès en sang, aquò me fasiá mau. Alèra lo papà me crompèt un parelh de savatas, ère contenta amb aquelas savatas mès aquò èra regde coma…
Ère pichonòta e caliá moscalhar les buòus, que aquò picava les buòus, se sauvavan e les caliá arrestar, que rintravan dins lo blat.Aquel qu’èra sus la machina, vos dise pas que gulava !
Caliá meissonar lo blat negre, lo blat, caliá plonjar… »