La Glauda
Lucien BROQUIÈS
CONSCRITS - FÊTE - MUSICIENS
Bourrée
Introduction
Faute de musiciens, on faisait danser à la voix en interprétant des pots-pourris, en chantant “al tra-la-la” ou en utilisant des objets du quotidien (peigne, bouteille et cuillères…).
Cet enregistrement a été réalisé par Jean-Pierre Cassagnes, antérieurement à l'opération al canton.
Informateur
« La Glauda,
Fricassava un pèu,
Tombèt la salsa,
S’escaldèt un det.
Lo Duranton,
Per anar pagar,
S’escaldèt una anca,
I volguèt pas tornar.
“Mameta,
Fasètz-me un pichon,
– Per de qué faire ?
– Per donar a Pierron.
– Bogressa,
Se fasiás aquò,
Veiriás ta maire,
De qué te diriá !”
Las filhas,
D’aquelses país,
Son totas lèdas,
An lo ventre gris.
Las nòstras,
Ne son pas atal,
Lèvan la camba,
Passan per l’ostal.
Joan-Françoès,
Quand vegèt aquò,
Quitèt la salsa,
Li metèt la siá.
Las nòstras,
Ne son pas atal,
Lèvan la camba,
Passan per l’ostal. »