Los dos ressegaires e la messa bassa
Norbert DÉLÉRIS
MÉTIERS
RELIGION - RITES CALENDAIRES
Récit
Parodie du sacré
--- En 1989 ---
Introduction
Informateur
« Aquò se passava sus la plaça del Magal.
Un bon matins, i aviá dos ressegaires que se trobèron sans trabalh.
Alara se di(gu)èron) : “Se fasiam dire una messa.”
Anèron trobar lo curè e lor di(gu)èt :
“D’acòrdi ! Tres sòus la messa bassa, cinc sòus la messa cantada.
– Ò !, que sèm pas riches ! Um ! Anèm prene la messa bassa.
– Va plan. Trobatz-vos deman matins a sièis oras davant la glèi(s)a e vos dirai la messa.”
Lo lendeman matins, pardí, mos dos òmes se trobèron aquí…
Et allez !, lo curè comença sa messa, a recitar sos orèmus. Lo prumièr orèmus, lo segond, tresième…
Un di(gu)èt a l’autre :
“I comprenes quicòm, tu ?
– Ò !, i compreni pas grand causa. Es pas de patoès, es pas de francés. Compreni pas plan de que ditz.”
L’autre i di(gu)èt : “Ò !, probablament, deu ésser de latin.”
Enfin.
Tot se passa plan. Arribat a pus près al mièg de la messa, tot d’un còp lo curè se met a dire : “Sorsum cordar”
Un di(gu)èt a l’autre :
“Digas, as ausit ?
– Ouais !
– A dich “Sorsum cordar”. Pas possible. S’es trompat, la messa es pas per nautres. La messa es pels cordièrs. Caliá que di(gu)èsse : “Sorsum resse(g)ar”. »