L'abat Besson e la femna totjorn en retard a la messa
André LAUMOND
RELIGION - RITES CALENDAIRES
Récit
--- En 1989 ---
Introduction
L'abbé Justin Bessou (1845-1918), né à Méjalanou sur la commune de Saint-Salvadou, a laissé un souvenir impérissable dans la mémoire des familles qui l'ont côtoyé.
Majoral du Félibrige, il est le plus connu des écrivains rouergats de langue d'oc de la fin du XIXe siècle et du début du XXe.
Informateur
« Sabètz que l’abat Besson parlava patoès e se trobava que, quand presicava, presicava en patoès. Lo monde comprenián melhor e, el, aquò’s aital que s’agradava de parlar.
E lo dimenge, lo monde l’escotavan mès, coma duèi encara, lo monde arribavan en retard… E li aviá una femna que, cada dimenge, cada dimenge, arribava en retard.
Èra una femna que èra coneguda dins lo país per sa richessa. E, un còp, crompava un capèl, un autre còp, crompava una rauba, crompava…, ça que volrètz, de solièrs. Et, ma foi, aimava plan que lo monde sachèsse que aviá crompat. Alèra cada dimenges, s’arrengava de biais d’arribar en retard. E sovent arribava al moment ont mossur lo curat presicava en cadièira. E i a pas res qu’embèstia tant un curat : quand presica, que quauqu’un qu’arriba en retard…
E mossur lo curat di(gu)èt :
“Mès aquò durarà un briu, qual sap ?”
Se pensèt : “Bon, per duèi, aquò va ! Mès dimenge que ven, se tòrna començar, la te metrai a sa plaça !”
Manca pas : lo dimenge d’après, aquela brava femna arribèt en retard.
E, coma d’abituda, mossur lo curat aviá previst una cadièira per metre en fàcia d’el que quand dintrariá, aumensas, aumensas, li fa(gu)èsse pas pèrdre de temps.
Mès aquela femna vegèt aquela cadièira, li agradèt pas. Anèt un bocin pus lènh e totjorn cercava una cadièira.
E mossur lo curat que aviá presicat, tot d’un còp s’arrèsta e se metèt a dire : “D’ont vas ? Qual sap ont s’anarà jocar aquela vièlha piòta !” »