Cançon de Sent-Jan
Lucienne SALLES
DOMESTICITÉ
Chant de loue
--- En 2002 ---
Introduction
Cette chanson de loue était chantée à l'occasion des feux de la Saint-Jean (radals, joanadas, fenestrets, cabanons…).
Ce jour-là, les domestiques changeaient généralement de patron.
En Rouergue méridional, on trouve aussi la variante "Mia Totsants", autre date traditionnelle d'embauche des domestiques.
Elle a été publiée dans Chansons du pays d'oc, par Léon Froment.
On notera le rhotacisme transformant le "l" de solelh (soleil) en "r" : sorelh. Cette particularité linguistique se retrouve dans plusieurs secteurs du département.
Informateur
« Lo mes de mai s’apròcha,
Bèla, se cal quitar,
A una autra boriòta,
Iè, iè, anarai demorar. (bis)
Pica, pica relòtge,
Vira, vira sorelh,
Lo mes de mai s’apròcha,
Iè, iè, de mèstre cambiarem. (bis)
Vèni, vèni mon paure,
Vèni me remplaçar,
Te cedarai ma plaça,
Iè, iè, e sans la regretar. (bis)
Lo vèspre quand veni claure,
Lo mèstre es sul portal,
Me còmpta las beligas,
Iè, iè, me menaça del pal. (bis)
Lo matin de rebarba,
E lo seras de gruch,
Menam michanta vida,
Iè, iè, coma de chins borruts. (bis)
Quand lo cocut cantava,
Ieu me rejoissiái,
Perque m’imaginavi,
Iè, iè, que mes de mai veniá. (bis)
Regreti pas lo mèstre,
Ni la mèstra non pus,
Regreti que ma mia,
Iè, iè, que la veirai pas pus. (bis) »