Borrèias
Paul TARRAL
CONSCRITS - FÊTE - MUSICIENS
Bourrée chantée
--- En 2000 ---
Introduction
Faute de musiciens, on faisait danser à la voix en interprétant des pots-pourris, en chantant "al tra-la-la" ou en utilisant des objets du quotidien (peigne, bouteille et cuillères…).
Informateur
« Montava la marmita,
La podiái pas montar,
Montava la marmita,
La podiái pas montar,
La podiái pas montar,
La marmita, la marmita,
La podiái pas montar,
La laissère per l’ostal.
Pierre, mon amic Pierre,
Pierre me la montèt,
Pierre, mon amic Pierre,
Pierre me la montèt,
Pierre me la montèt,
La marmita, la marmita,
Pierre me la montèt,
Aprèssa m’embracèt.
Aquela pola blanca,
Que passa per l’ostal,
Aquela pola blanca,
Que passa per l’ostal,
Que passa per l’ostal,
Pichona, pichonèla,
Que passa per l’ostal,
Va careçar lo gal.
Montava, davalava,
Fasiá coma podiá,
Montava, davalava,
Fasiá coma podiá,
Fasiá coma podiá,
Montava sus las altras,
Fasiá coma podiá,
Per esparnhar la siá.
Quand Pierronèl dançava,
La Jana retorciá,
Quand Pierronèl dançava,
La Jana retorciá,
La Jana retorciá,
La lana que fialava,
E Pierron li disiá :
“Atrapa-me la man !” »