La bugada
Lucie-Maria SAVY
EAU - LESSIVE
--- En 1992 ---
Introduction
En attendant la grande lessive (bugada) qui avait lieu, en général, deux fois par an, on rangeait les draps sales (lençòls) sur une longue perche placée au grenier.
Certaines femmes, les lavairas, se faisaient payer pour faire la bugada pour les autres.
Les cendres, conservées dans le cendrièr ou cendreta servaient à obtenir le lessif (lessiu) pour laver le linge. La bugada était ensuite rincée au lavoir (lavador), à la mare (pesquièr) ou au ruisseau (riu). On utilisait un battoir appelé batedoira. On étendait (espandir) les draps, après les avoir essorés par torsion (tòrcer), sur l'herbe ou sur une haie.
…
Informateur
« De cendres, ne metiam per far la bugada. Començàvem de far bolhir de cendres e pièi colar, passar entremièg una saca, colar e es aquò que remplaçava la lessiva. Apelavan aquò lo lessiu. Mès après per fretar i aviá un espèci d'afaire qu'apelavan sableta per fretar lo culhièr. Se crompava, aquò.
Quand caliá far la bugada dels lençòls regdes, los tustàvem ambe la batedoira sus la pèira. Los podiam pas plegar e pièi los caliá sortir del pesquièr.
Quand los caliá montar per los anar far secar, me soveni que los torcián una de cada costat, tant que podián, e pièi los fotián sus l'espatla per los anar espandir. Per acabar de montar, quand lo camin èra un pauc pus polit, una estacava una còrda al-dessús de la ròda de la broeta e tirava. »