Lo gaudon del paure
Armandine BURGUIÈRE
PAUVRES
--- En 1993 ---
Introduction
Des pauvres passaient de ferme en ferme pour demander un peu de nourriture en échange d'une prière. Ils obtenaient parfois la permission de passer la nuit à la grange, après avoir confié leurs allumettes au propriétaire. Ils effrayaient les enfants.
Informateur
« Passava de paures. Disián la pregària davant la pòrta. Naltres, amai que siaguèssem pas riches, jamai nos aviá mancat per manjar. Alara la mamà fasiá de bravas ola- das de sopa. Diguèt a-n-aquel òme, que tot lo monde li balhavan de pan mès l’aviá tot sec : "Mès paure òme, dintratz, donatz-me aquel pan que lo vos vau escalcir de sopa, aquí !”. Me sembla que lo vese, aquel gaudon de tèrra, lo li te rempliguèt d’aquela sopa. Paure monde, se èra urós aquel òme ! Aquel gaudon, lo metiá a l’aiguièira, la mamà e disiá : “Aquò es lo gaudon deI paure, quand tornarà, lo li tornarem remplir”. »