L'ase, la calhe e l'abilhe
Eugène CATUSSE
CONTES - MYTHES - CROYANCES
Conte animalier
Mimologisme
--- En 1997 ---
Introduction
Un mimologisme est la transcription d'une imitation d'êtres vivants (animaux…) ou de choses animées (moulins…).
Ici, Eugène imite la caille (calhe, calha) et l'abeille (abilhe, abilha, abelha). Le terme de babau désigne un insecte en général.
L'enregistrement audio a été réalisé en novembre 1988 par le Groupement d’ethnomusicologie en Midi-Pyrénées (G.E.M.P.) à l’issue d’une année d’enquêtes réalisées par Christian-Pierre BEDEL, chargé de recherches au Centre d’animation de loisirs en Rouergue (C.A.L.E.R.) pour le compte de la Mission du patrimoine ethnologique.
Informateur
« Sabètz que dins lo temps totes les aucèls o las bèstias, totes parlavan coma naltres. I a pas que del jorn que lo monde se metèron en guèrra que les aucèls di(gu)èron : “E ben perque lo monde se meton en guèrra, naltres, al luòc de parlar, vam cantar. Coma aquò aurem pas la guèrra.”
E aquò's dempièi que les aucèls cantan.
Alara, a l’epòca, la calhe, tot aquò parlava.
Alara, l’i aviá…
A l’epòca, lo monde èran pas riches coma duèi. Soit-disant que l’i aviá un riche fermièr empr’aquí qu’aviá un ase, un pradèl, e fotiá aquel ase per aquel pradèl. Mas que aquel pradèl èra abitat mai que per l’ase. L’i aviá una calhe, que l’i èra per aquel pradèl, e d’abilhes. Alara la calhe e l’abilhe s’entendián très bien.
La calhe se rescondiá dins l’èrba, l’abilhe butinava las flors, mès aquò èra aquela puta d’ase que lor manjava tota l’èrba.
Alara un jorn la calhe di(gu)èt a l'abilhe, li di(gu)èt :“Di(g)a, copina, aquò’s pas aquò. Nos cal sortir aquela bèstia d’aquí altrament dins d’abòrd tu auràs pas gesse de flors per butinar, i aurai pas gesse d’èrba per me rescondre.
– Ò !, l'abilhe li fa, paura filha ! Cossí vòls que naltres tan pichinets fa(gu)èssem sortir una bèstia tan bèla ?
– Mès si, çò ditz la calhe. Escota bien de que te vau dire.”
Alara aquò’s d’aquí que la calhe canta coma aquò.
La calhe se fotèt a li dire :
“Qual babau, qual babau, fissa-lo ! Fissa-lo !”
E l'abilha, en brondinent, li fasiá :
“End ont ? End ont ? End ont ? End ont ? End ont ?”
E la calhe li respondèt :
“Pels colhons ! Pels colhons ! Pels colhons !”
E l'ase se sauvèt ! »
« Alara, pel aquel prat, i aviá l'ase, i aviá una calhe o de calhes e d'abilhes. Alara l'ase manjava l'èrba, l'abilhe voliá las flors per las butinar e la calhe voliá l'èrba per se rescondre. Alara un jorn la calhe di(gu)èt a l'abilhe, li di(gu)èt :
“Escota, nos cal arrenjar per sortir aquel ase de pel prat.”
E l'abilhe li fa :
“Paura, cossí vòls que naltras… Una bèstia tan bèla, po(gu)èssem arribar a la sortir ?
– Mès si, ço ditz, veiràs que i arribarem ! Escota bien de qu'es aquò que te dise.”
Alara l'abilhe èra sus las flors que fasiá : “Booooooo…”
E la calhe li fa :
“Escota bien : Babau, babau, fissa-lo ! Fissa-lo !”
E l'abilha li fasiá :
“End ooooooooooont ? End ooooooooooont ?
– Pels colhons ! Pels colhons ! Pels colhons !”
L'ase quilhèt la coeta e se sauvèt ! »