Calendas e calendons
SALELLES Andréa, Alice et Henri, BOSC Marie
MÉTÉO, CYCLE LUNAIRE
RELIGION - RITES CALENDAIRES
--- En 2001 ---
Introduction
La naissance du Christ correspond au solstice d’hiver.
On chantait Noël en occitan à la messe de minuit, au terme des calendes qui s’achevaient par des carillons, les trilhons de Nadau.
Calendas (ou cauendas) et recalendas (ou cauendons) servaient à la divination du temps de l’année à venir, mois par mois, puis bimestre par bimestre.
Informateur
« Dotze jorns d'abans Nadau, sonavan calendas. Lo premièr jorn, sonavan pas qu’un còp, e cada jorn alongavan. Lo premièr jorn, aquò èra a tota volada e un carilhon. Lo segond jorn aquò èra doas coma aquò e doas altrament, e pièi tres… A la fin, sonavan un briu, alara alucavan un fuoquet amont al cloquièr. Aquò devinava tanses jorns de plèja… E aprèssa i aviá les calendons. Aquò èra polit, quand sonavan calendas. Les joves anavan adujar al campanièr a sonar las calendas. Aquò èra ginte. »