La civada
Alexis CAZES
SANTÉ
--- En 2001 ---
Introduction
Face à la maladie, les anciens disposaient d’un ensemble de remèdes empiriques dont certains devaient être d’une efficacité toute relative si l’on en juge par l’important taux de mortalité.
L'avoine (civada) avait certaines vertus curatives.
Informateur
« Aviái un vailet que aviá atapat un ponh de costat. Lo medecin me di(gu)èt :
“N’avètz per un mes !”
Anère trobar lo curat de Sant-Remise que èra un pauc medecin e me di(gu)èt :
“Escota, li vas far un remèdi que li farà pas de mal…”
Ai preparat de civada dins una padena, metère aquò dins un sac e pleguère mon òme dins lo sac. Lo lendeman matin, trobère mon òme dins las cendres. La civada s’èra consumada, lo lençòu èra brutlat… Naturalament, sorti(gu)ère aquel òme d’aiquí e cambière lo lièch. Quand aquel òme se trobèt dins lo lièch nòu, sa figura se cambièt. Lo medecin arribèt e me di(gu)èt :
“Pecaire, sabe pas mès aquò a virat !” »