Fenar
Thérèse FABRE
FENAISON
Introduction
En pays d’élevage aux hivers longs, la provision de foin était essentielle et mobilisait toutes les énergies pendant l’été.
Les dalhaires costovins (faucheurs de la vallée) allaient faire la saison sur la montanha.
Les premières faucheuses arrivèrent aux alentours de la guerre de 1914-18.
Le foin (fen) était maintenu sur le char (carri) au moyen d'une perche, la pèrga.
Cette enquête a été faite par Sylvie Fabre.
Informateur
« Per Sent-Jan, lo monde començavan de fenar. A quatre oras del matin, les dalhaires anavan al prat per copar l’èrba. Après agèron una dalhusa que las vacas o las ègas menavan.
Après, lo desramavan ambe les rastèls, lo viravan ambe les rastèls e, un còp sec, l’enruèissavan.
Ambe lo carri e les buòus, l’amassavan. Lo cargaire, lo que èra sul carri, l’arrenjava per braçadas mès, per téner lo tot, li aviá una pèrga e un cadèç davant e darrièr. Aquel de darrièr s’enlevava pas – i aviá un trauc esprès dins lo timon – e aquel de davant èra encrocat a la pèrga coma l’autre. Serviá a cachar lo fen mès nos cal dire que li aviá un pergador que permetiá de sarrar encara mai.
Lo menavan a la granja, lo descargavan ambe la forca e lo laissavan en vrac. »