La caissa de mòrt de l'Escuret
Jean VIGUIER
DEUIL
Récit
--- En 2000 ---
Introduction
Informateur
« Quand l’Escuret mori(gu)èt, lo calguèt portar a Beç sus l’esquina.
Aquel qu’aviá facha la bièra aviá pas metut tròp de poentas, que èran caras. I aviá lo Merchand [Carrièira] e una sur.
Quand passèron davant la pòrta de la granja, lo Merchand cridèt a mon grand-paire :
“Te cau menar la carru(g)a e les buòus que nos farà trimar per lo li menar ! Vam anar quèrre la còrda que ne’n bande les pòrcs e l’estacarem, lo li menarem ben !”
Quand arribèron a Beç, la bièra, ne demorava pas gaire e lo te portèron coma po(gu)èron.
“Aviá totjorn dich que i voliá pas anar, mès nos a fach veire de duras !”
Quand la sepultura sia(gu)èt facha, n’atapèron una carabinada que… memorabla ! »


