Lo Lucador
Louise REICHERT
COMMUNE
Chant identitaire
Introduction
Les chants identitaires ou hymnes locaux en occitan, parfois calqués sur une matrice connue, faisaient partie du folklore local.
Le Lucadou est un village sur la Truyère, commune de Saint-Hyppolite, au-dessous Montézic.
Cette enquête a été faite par Jean-Pierre Cassagnes.
Informateur
« “Ieu soi Pierron del Lucador,
E mon país n’a que de bèls jorns,
E ma barca fila sus la riba,
E las vagas breçan mas amors.
A Isagas, delà l’ai(g)a,
I a la polida Lison,
Que cada jorn al bòrd de l’ai(g)a,
Garda les anhelons.”
Lo ser quand la nuèch arribava,
La Lison clausiá les anhelons,
E tornava al bòrd de l’ai(g)a,
Per esperar lo Pierron.
Lo Pierron qu’èra al Lucador,
Quand vesiá aquel esclairon,
Vistament tornava passar l’ai(g)a,
Per venir i faire un poton.
La Lison qu’aviá paur de l’ai(g)a,
E que ne sabiá pas nadar,
Emplorava Pierron de tota son arma,
Per li aprendre a ramar.
“E ambe tu Pierron, se m’aimavas,
Passariái ben l’ai(g)a ambe tu,
E quand seriam al Lucador,
Bastiriam les nius totes dos.”
La Lison ambe lo Pierron,
Fa(gu)èron un polit mariatjon,
E se(gu)èron contents totes dos,
Que sorti(gu)èt dos franhardons.
Dempuèi la Lison,
N’a pus paur de l’ai(g)a,
Pierron i a ensenhat a ramar,
Per anar alai a Isagas,
Son ostal que a tant aimat.
“Ieu soi Pierron ambe la Lison,
Sèm totes dos al Lucador,
E ma barca fila sus la riba,
E las vagas breçan mas amors.” »