L'òli de nose
Antonin CARRIER
VEILLÉES
MOULIN
FRUITS
--- En 1996 ---
Introduction
Le noyer (noguièr) était présent au-dessus de la limite du châtaignier (castanhièr).
Pendant longtemps la noix a fourni au Rouergue l’essentiel de l’huile (òli) qui était utilisée pour la cuisine en temps de Carême ou pour l’éclairage dans les lampes à huile (calelhs).
La plupart des moulins possédaient un ase (ou vertelh) pour écraser les noix.
On organisait des veillées pour casser les noix (desnogalhar).
En occitan, le mot òli (huile) est masculin.
En Carladez, le moulin se dit moet et non molin.
Informateur
« Fasián un barricon d’òli de nose e vendián aquela que i aviá de rèsta. Ieu, las ai ajudas bolegadas amb una pala.
I aviá tres cents noguièrs, dins lo temps, ara n’i a dos o tres e enquèra son prèstes a petar…
Caliá desnogalhar, invitavan les vesins apr’atí, n’i aviá una taulada.Aprèssa manjavan un tròç de saussissa, un còp de vin, un còp de citra e èran contents.
I aviá pas de cambras al plancat dins lo temps.Las metiam al plancat per las far secar, mème al forn.
I aviá lo moet de Las Casòtas.N’i aviá un aicí mès ieu l’ai pas vist marchar. I aviá una mòla per far l’òli. Aprèssa, fotián aquò dins una padèla e atí lo fasián caufar.
Caliá esperar que l’òli se pausèssa dos o tres jorns dins las bombonas. »