Los dalhaires
René BARTHE
FENAISON
Chant
--- En 1998 ---
Introduction
Cette chanson fut diffusée par la Jeunesse agricole catholique (JAC). On la trouve, au début du XXe siècle, dans les recueils de La Bourrée et dans le collectage de Cantaloube sur Saint-Chély. Arthémon Durand-Picoral (1862-1937) l'a publiée en 1907 dans l'Armanach roergàs. Joseph Cantaloube en a également collecté une version à Port d'Agrès en 1902.
Les faucheurs la chantaient en travaillant, se répondant d'un pré à l'autre.
Informateur
« Aval al fons de l’ai(g)a,
I a una prada a dalhar,
I a una prada a dalhar, lirolèra lalèra,
I a una prada a dalhar, lirolèra lalà.
I a tres joves dalhaires,
Que l’an presa a dalhar,
Que l’an presa a dalhar, lirolèra lalèra,
Que l’an presa a dalhar, lirolèra lalà.
I a tres joves fenairas,
Que l’an presa a fenar,
Que l’an presa a fenar, lirolèra lalèra,
Que l’an presa a fenar, lirolèra lalà.
La pus jove de totas,
Va quèrre lo dinnar,
Va quèrre lo dinnar, lirolèra lalèra,
Va quèrre lo dinnar, lirolèra lalà.
“Venètz, venètz dalhaires,
Venètz despartinar,
Venètz despartinar, lirolèra lalèra,
Venètz despartinar, lirolèra lalà.” »