Tuar lo pòrc

Marius BORDES

PORCINS

--- En 1998 ---

Introduction

Pour tuer le cochon ou far masèl, on utilisait les services du tuaire ou sangaire. Pour préparer la charcuterie, les femmes se faisaient aider par une maselaira.

Sur la montagne, en général, on égorgeait le cochon sur un banc ou sur de la paille. On brûlait les soies (sedas) qui n’étaient pas récupérées au torniquet avec de la paille, en évitant de cuire la codena. Puis, on raclait le cochon avec des pierres. Enfin, on l'ouvrait par le dos (per l'esquina), après avoir coupé la tête (cap) et les pieds (pès).

Souvent, le jour où l'on tuait le cochon, on préparait une soupe avec les os de la colonne vertébrale (plaissa, trinquet, rastèl de l'esquina).

Informateur

Transcription OC
Traduction FR

« Aquò èra un bocin la fèsta, a-n-aquela epòca. Les vesins i èran sèt o uèch, o dètz. Lo matin, sangàvem lo pòrc, lo brutlàvem a la palha encara.
Lo metiam per tèrra per lo brutlar. Aprèssa, lo caliá rasclar ambe de pèiras de talha. De còps, la codena èra un pauc rabinada.
Començàvem de lo metre sus l’esquina, per copar las patas, e pièissa lo viràvem. Aprèssa, li copàvem lo cap e lo durbiam per l’esquina.
Caliá sortir lo ventre per lo bailar a las femnas, que lo fasquèsson.
D’aquel temps, copàvem tot lo pòrc.
Tanlèu que n’i aviá un bocin de prèste, les tipes anavan copar la carn per far la sausissa. »

An error has occurred. This application may no longer respond until reloaded. An unhandled exception has occurred. See browser dev tools for details. Reload 🗙