Las aucas
Hélène DELMAS
VOLAILLE - PIGEONS - LAPINS
--- En 1998 ---
Introduction
La maîtresse de maison, la patrona, régnait sur le potager (òrt) et la basse-cour qui permettaient de couvrir une bonne partie des besoins alimentaires. Les excédents vendus au marché lui procuraient un peu d’argent pour les besoins de la maison.
Informateur
« Ère pichona, aviái dètz ans, apr’aquí, e gardave las aucas pel codenàs, per las banquetas. Aviái una topina que perdiá un bocin l’ai(g)a. La mamà me di(gu)èt :
“Quand auràs pas pussa d’ai(g)a, ne vendràs quèrre.”
E totjorn las aucas buvián, buvián e s’abaissava la topina. Alara t’atapère un tiulàs e acaptère la topina, per esparnhar l’ai(g)a. Las aucas buvián pas pus. Mès di(gu)ère :
“Quand mème, las te cal laissar biure…”
E tornère enlevar la tiula. »