L'omenet
Jean-Louis VAYSSADE
MARIAGE
Chant
--- En 1998 ---
Introduction
Cette chanson de mal-mariée devenue rare était autrefois très répandue dans le domaine occitan. Louis Lambert en a publié plusieurs versions en 1906.
Notre informateur la tient de sa grand-mère. Étant souvent chargés de surveiller les enfants, les grands-parents contribuaient au maintien de la tradition orale dans les familles.
Informateur
« La grand-mèra, per nos gardar, nos cantava de cançons.
Èra sortida de Mandalhas.
“Aviái un omenet per me far la bugada,
L’ai(g)a lo me prenguèt,
Lo metère al pè del fuòc,
Las polas lo me bequèron,
Me voliái plorar, lo rire m’escapava.
Ne voliái far dòl, lo roge me resortiá.” »