Las castanhas
Reunion Saint-Rome de Tarn
PORCINS
FRUITS
--- En 1997 ---
Introduction
Très riches en oligo-éléments, les châtaignes séchées (castanhons) étaient utilisées aussi bien pour nourrir les hommes que pour le bétail. On les réduisait même en farine.
En Rouergue, plusieurs termes désignent la châtaigne séchée : auriòl, castanhon, secon, rufet, rufòl, afachon…
On mangeait les châtaignes fraîches, en grillée (grelada, grasilhada), ou cuites à l'eau avec la peau (tetas) ou épluchées (bolhidas).
Les castanhons étaient quant à eux cuits soit dans de l’eau, soit dans du lait. Vers Saint-Laurent d'Olt, la soupe au lait et aux châtaignes sèches est appelée bajanat.
Informateur
« Aquò èra la basa de l'alimentacion. La castanha rendèt de services enòrmes dins las familhas nombrosas per adujar a manjar.
Lo vesin, lo pèra Lacalm, disiá :
“Vèja, pòt venir l’ivèrn, ara avèm amassat nòstras castanhas...”
La castanha se manjava fresca, quand l’amassàvem, bolhida.
Pièi se fasiá secar ambe lo secador, fasiam de castanhons, d’auriòls que disián atanben.
Ne manjàvem sovent ambe d’aiga, cuèchas. Las que se volián pas plan plomar, aquò partissiá als pòrcs.
Dins totes los ostals, quand tornàvem de l'escòla, aviam un topin ambe de castanhas per manjar, dins d’aiga.
Quand las manjàvem tetas coma aquò nos disián :
"Vos cal pas far tròp de grudas !”
Las cachàvem e, de còps, ne demorava la mitat dedins.
Sovent, aquò partiá als pòrcs.
Disián atanben que lo monde que patissián de talent las manjavan crusas, las castanhas. Disián mème qu’aquò lor balhava de pesolhs. »