Paissatz, anhèls… [Paissètz, anhèls…] (Lo poton)
Amans BATUT - Paul BATUT - Amans DURAND
OVINS
DOMESTICITÉ
Chant
--- En 1987 ---
Introduction
Cette pastourelle est due à Lucien Mengaud, auteur de La Tolzana (XIXe siècle).
Elle était à l’honneur dans les spectacles urbains et très appréciée des amateurs de bel canto.
Enregistré le samedi 28 novembre 1987 au château de Taurines, commune de Centrès.
Informateurs
« Paissatz, anhèls, pendent que dins la prada,
Ieu vau trobar l’ombra de mos amors,
E tu Medòr garda la tropelada,
Garda-la plan juscas a mon retorn.
Vese aval la bèla Joaneta,
Lo lòng del riu, se'n va culhir de flors.
A sos ginolhs, dirai a la filheta :
“Tu qu’as bon cur, a !, fai-me’n un poton !”
Bonjorn tresaur, bonjorn mon estelèta,
Ange del Cèl, mon boquet parfumat,
A… laissa-me, sus ta roesa boqueta,
Faire un poton, vai l’ai plan meritat.
– Ò !, vòle pas, vai-te'n, vai-te'n de suita,
Crenta del lop la terribla furor.
Medòr es sol, poiriá prene la fuita,
Vai-te'n, vai-te'n, a deman los potons…”
Lo lendeman, lo pastorèl plorava,
Lo traite lop li aviá manjat Medòr,
Mès una voètz que de luènh lo guetava,
Venguèt d’un mot reviscolar son cur.
“Te plores pas, vòle calmar ta pena,
Te plores pas, vòle te rendre urós.
Unissem-nos d’una dobla cadena,
E pièi poiràs me manjar de potons.” »