La cançon de Montasic
Paul TARRAL
EMIGRATION PARISIENNE
COMMUNE
Chant identitaire
--- En 2000 ---
Introduction
Les chants identitaires ou hymnes locaux en occitan, parfois calqués sur une matrice connue, faisaient partie du folklore local.
Informateur
« Pas luènh de Sent-Amans, aval dins una comba,
I a un polit país e ne soi un enfant.
E se i ai vist lo jorn, vòle jusca la tomba,
I cantar Montasic, que totes aimèm tant.
Repic :
Cossí es polit mon vilatge !
Coma n’i a pas un tropèl,
Aval dins un niuc de fulhatge,
L’òm vig nòstre puèg del castèl.
Fièrament, sus son truc domina,
Montasic aquel paradís,
A ! se vesiatz sa verda colina,
Quand lo solelh dessús lusís !
Tranquilla, dins sa verdura, es mon país.
L’estiu les Parisiens quitan la capitala,
Per venir al país pescar los peis lusents,
Falordijan pels prats, i fan la cabussada,
Buvon nòstre bon vin e passan de bon temps. »