La cançon de Joaneta
François LAVABRE
DOMESTICITÉ
Chant
--- En 1997 ---
Introduction
Cette pastorèla, très populaire en Rouergue, semble remonter au moins au XIXe siècle.
Dans les chansons comme dans les contes, le loup incarne bien sûr la bête sauvage et féroce mais également le prédateur masculin.
Informateur
« Quand lo pastorèl se'n va delargar,
Se'n va sonar Joaneta, lalà,
O lalà Joaneta lalà.
“Joaneta end anarem duèi gardar,
Per plan nos carrar,
O lalà Joaneta lalà ?
– Aval, aval al fons del prat sarrat,
Passar una oreta, lalà,
O lalà Joaneta lalà.”
Quand siachèron arribats
Al fons del prat sarrat,
L’èrbeta siachèt molhada, lalà,
O lala Joaneta lala,
L’èrbeta siachèt molhada.
Lo pastorèl quitèt son mantèl,
Per far assetar Joaneta, lalà,
O lalà Joaneta lalà.
“Joaneta, assetatz-vos aquí,
Que ne farem una partideta, lalà,
O lalà Joaneta lalà.”
La partideta totjorn durava,
Joaneta totjorn ganhava,
E lo pastorèl totjorn perdiá,
O lalà Joaneta lalà.
“De qué me dirà lo miune papà,
De qué me dirà la miuna mamà,
De m’èstre tant atardivada, lalà,
O lalà Joaneta lalà ?
– I diràs que sans lo pastorèl polit e rossèl,
Los lops t’aurián manjada, lalà,
O lalà Joaneta lalà,
Los lops t’aurián manjada.” »
