Lo curat de La Romiguièira
Pierre (René) ROQUES
RELIGION - RITES CALENDAIRES
Monologue
--- En 1997 ---
Introduction
Les monologues se récitaient souvent à la fin des banquets. En retenir un en entier est une belle performance.
Celui-ci a largement été diffusé en Rouergue méridional.
Lo curat de La Romiguièira, que l'on retrouve dans les écrits de Hèbles, de Fournier et de Boulouis, était sans doute aussi célèbre que celui de Cucugnan.
Informateur
« Lo curat de La Romiguièira èra pas content de sos paroissiens.
Lo dimenge, enfants e filhas se sarravan ensemble e ne dançavan una. Encara, s’avián dançat la borrèia coma aviam fach, los parents… Mès s’èran meses a dançar totas menas de danças que lo paure curat estimava condamnablas.
Un jorn, una senta colèra l’atrapèt contra aqueles diables que se vodavan a l’Ifèrn.
“T’anariái dins la granja ont dançavan e, a còps de foet, te fariái partir aquela banda de galapiants !”
Pièi, en legiguent l’instruccion a la vie devòta, vegèt que valiá melhor atrapar las moscas ambe de mèl puslèu que de vinagre.
Sus aquò, sosquèt un brave briu.
Lo dimenge d’après, montèt en cadièira :
“Mos fraires, ço diguèt, sustot los qu’avètz de filhas, de qué cercatz ? A las maridar totas. E vos escanatz a desbo(s)igar vòstras tèrras per lor ramassar sòu per sòu una legitima convenabla. Jusc’aquí avètz plan rason. Mès aquí vos arrèste, mos fraires. Avètz tòrt e plan tòrt.
Diluns passat, èra jorn de fièira a Rodés. Li montère e vegère de monde d’empr’aicís. N’i aviá un que voliá crompar una merluça, pel Carème. L’agachère far sa cròmpa. Anèt a una botica ont pindolava una merluça. L’agachèt, la paupèt, la paufinèt. Pièi, di(gu)èt al merchand : Balhatz-me'n una del barricòt que degús aje pas brucada. Aquel òme èra pas brica nèci e totes fariam coma el se caliá crompar de merluça…
Se volètz maridar vòstras filhas, tenètz-las un pauc juste coma aquelas cabras qu’estacatz a un piquet per que mònten pas suls aures…”
Sabe pas se las filhas de La Romiguièira s’arrestèron de dançar mès n’i a tròpas encara un pauc pertot que lèvan plan pro las cambas. »