Una cigala…
Marie-Louise FONTANILLES
ENFANCE (CHANTS)
Chant
--- En 1991 ---
Introduction
Cette version chantée de "La Cigale et la Fourmi" faisait partie du répertoire enseigné par les religieuses à partir de la fin du XIXe siècle.
Notre chanteuse l'avait apprise à l'école religieuse de Saint-Crépin. (CORDAE)
Dans le montage, Marie-Louise Fontanilles chante le début de la chanson et Cécile Castan la fin.
Informateur
« Una cigala lo bèl temps passat, (bis)
Lo bèl temps passat, vesina,
Lo bèl temps passat,
N’aviá que cantat… tat.
Ches sa vesina se'n anèt un jorn, (bis)
Se'n anèt un jorn, vesina,
Se'n anèt un jorn,
Li dire : “Bonjorn… jorn.
Bonjorn, vesina, cossí anatz-vos ? (bis)
Consí anatz-vos, vesina ?
Consí anatz-vos,
Ambe los pichons… chons ?
– E ben, vesina, vau pas mal e vos ? (bis)
Vau pas mal e vos, vesina ?
Vau pas mal e vos,
Ambe los pichons… chons ?
[– Paura vesina, ieu crèbi de fam, (bis)
Ieu crèbi de fam, vesina,
Ieu crèbi de fam,
Ambe los enfants… fants.
– Quand ieu glanavi de qué fasiètz-vos ? (bis)
De qué fasiètz-vos, vesina ?
De qué fasiètz-vos,
Ambe los pichons… chons ?
– E ben, vesina, ne cantàvem dos, (bis)
Ne cantàvem dos, vesina,
Ne cantàvem dos,
Ambe los pichons… chons.
– E ben, vesina, ne cal dançar tres, (bis)
Ne cal dançar tres, vesina,
Ne cal dançar tres,
E manjar pas res… res !” »]