Las castanhas
Reunion Rhodes de Rieupeyroux
FRUITS
--- En 1999 ---
Introduction
Au XIXe siècle, avant le chaulage, certaines châtaigneraies (castanhals) étaient de véritables vergers de châtaigniers (castanhièrs) plantés sur les hauteurs (puègs) et sous lesquels on cultivait parfois du seigle (segal). Elles furent arrachées au XXe siècle en raison de la maladie, de la demande des usines à tanin et du besoin en terres arables lié au développement du chaulage et de la mécanisation. Certaines castanhals ont cependant subsisté, malgré l’abandon et les maladies.
On mangeait les châtaignes cuites à l’eau (tetas) ou en grillée (grasilhadas, greladas).
La tradition voulait que, quand la grelada était prête, on laisse reposer les châtaignes un temps dans une corbeille en paille (palhassa) afin qu'elles s'épluchent mieux et que le plus jeune de la maisonnée s'assoie sur la palhassa.
Il y avait des séchoirs à châtaignes (secadors) sur place, dans les castanhals, près des maisons associés au four à pain, et parfois même dans la maison sous la forme d’une cleda placée dans la cheminée. Dans la région de Rieupeyr
…
Informateur
« Los tres quarts dels camps que li a, aquò èra de castanhals. »
« Fasián ambe lo grelh. Aquò èra tot traucat amb una longa coeta mès èra pas una padena traucada, èra lo grelh d’eram. Quand èri piètre, lo paure pepè nos fasiá la grelada dins lo fuòc de l’ostal mès caliá començar de dire una detzena de chipelets.
Fasiá susar las castanhas sul fuòc. Quand la grelada èra prèsta qu’èra rostida, aviá un palhasson que el aviá fach, alèra te virava las castanhas dins lo palhasson e li metiam una saca dessús. Los dròlles, que èrem dos, ieu èri l’ainada, auriái volgut passar la prumièira, mès lo fraire qu’aviá cinc ans de mens, èra lo pus piètre e lo caliá daissar passar davant, el voliá passar sul palhasson, i se sièire. Caliá que las castanhas sia(gu)èsson cachadas, que confi(gu)èsson, coma aquò se descufelavan pus vite.
Los que avián pas lo grelh las fasián dins la brasa mès lor caliá far un briat de talhada, autrament petavan. De còps, fasiam coma aquò dins la castanhal quand gardàvem los pòrcs. Aquí aviam pas de grelh. »
« Ne cargàvem una, i metiam fuòc dejós, e d’aquel temps, cargàvem una autra cledada. Fasiam doas cledadas mès aviam pas qu’un secador. »
« Metiam aquò [los auriòls] al plancat. »