Cançon de Sent-Jan
Léon CANAC
DOMESTICITÉ
Chant de loue
--- En 1996 ---
Introduction
Cette chanson de loue était chantée à l'occasion des feux de la Saint-Jean (radals, joanadas, fenestrets, cabanons…). Ce jour-là, les domestiques changeaient généralement de patron.
En Rouergue méridional, on trouve la variante "Mia Totsants", autre date traditionnelle de conclusion des contrats de louage des domestiques.
Elle a été publiée dans Chansons du pays d'oc, par Léon Froment.
Informateur
« Quand lo cocut cantava,
Ieu me rejoissiái,
E me demandavi,
Iè, iè, quora Sent-Jan vendriá.
Pica, pica relòtge,
Abaissa-te solelh,
Bèla, Sent-Jan s’apròcha,
Iè, iè, de mèstre cambiarem.
Mèstra, fasètz la còca,
Mèstre, comptatz d’argent,
Metètz la man a la pòcha,
Iè, iè, donatz-ne bravament.
N’ai la mèstra polida,
Polida coma un rosièr,
Mès ne ven tan poirida,
Iè, iè, coma un grand fomerièr.
N’ai la mèstra malauta,
Li vòli far de tè,
Ambe de grais de taupa,
Iè, iè, d’aiga d’al fomerièr.
Totjorn la vièlha brama,
Que fau l’amor pel sòl,
Mès ela, la carònha,
Iè, iè, la fa ben pels lençòls.
Anarem a la fièira,
Cromparem un bridèl,
Per ne bridar la mèstra,
Iè, iè, se no’n podèm vengar.
Se la podèm pas vendre,
La tornarem gardar,
A la fièira novèla,
Iè, iè, l’anarem debitar. »