La vielhòta
Eloi (Lo Fabron) FABRE
VIEILLESSE
DEUIL
MARIAGE
Chant
--- En 1993 ---
Introduction
Il manque à cette version tout le préambule toujours savoureux sur la fortune avouée par la vieille, qui vient attiser la cupidité du jeune homme. (CORDAE)
Informateur
« Un luns prenguère una vielhòta, (bis)
Que me portèt cent mila francs,
Ba la lin bom bom, bom bom la vièlha,
Que me portèt cent mila francs,
Ba la lin bom bom.
Mès lo dimars la miá vielhòta, (bis)
N’atapèt una fièbre de soassanta ans,
Ba la lin bom bom, bom bom la vièlha,
N’atapèt una fièbre de soassanta ans,
Ba la lin bom bom.
Mès lo dimècres la miá vielhòta, (bis)
Ne cutèt l’uèlh sans avure sòm,
Ba la lin bom bom, bom bom la vièlha,
Ne cutèt l’uèlh sans avure sòm,
Ba la lin bom bom.
Mès lo dijòus metiam la vielhòta, (bis)
Entremièg quatre pòsses de boès blanc,
Ba la lin bom bom, bom bom la vièlha,
Entremièg quatre pòsses de boès blanc,
Ba la lin bom bom.
Mès lo divendres fasiam la novena, (bis)
Lo dissabte lo cap de l’an,
Ba la lin bom bom, bom bom la vièlha,
Lo dissabte lo cap de l’an,
Ba la lin bom bom.
E lo diminge abilhat de roge, (bis)
Fringave coma de d'abans,
Ba la lin bom bom, bom bom la vièlha,
Fringave coma de d'abans,
Ba la lin bom bom.
Ambe la pèl de la miá vielhòta, (bis)
Ne trobère una de vint ans,
Ba la lin bom bom, bom bom la vièlha,
Ne trobère una de vint ans,
Ba la lin bom bom. »