La vielhòta (Quand la vièlha se'n va a la plaça)
Irénée CHIBAUDEL
VIEILLESSE
DEUIL
MARIAGE
Chant
--- En 1997 ---
Introduction
Cette chanson, dont la matrice remonterait au XVIIe siècle, est très répandue dans le domaine occitan où il en existe de nombreuses versions.
Dans certaines de ces versions, la vieille décrit longuement son cheptel.
La précipitation des événements et des rites liés au deuil renforce l'effet comique de la chanson. La neuvaine a normalement lieu neuf jours après les funérailles et lo cap de l'an le jour anniversaire de la mort.
Informateur
« Quand la vièlha se’n va a la plaça,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Quand la vièlha se’n va a la plaça,
Lai va per dançar,
Lai va per dançar.
Ne rencontrèt un june dançaire,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Ne rencontrèt un june dançaire :
“Vos voldriatz pas maridar ?
Vos voldriatz pas maridar ?
– Ambe tu, flòc de vièlhassa,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Ambe tu, flòc de vièlhassa,
N’auriás pas cinc cents francs ?
N’auriás pas cinc cents francs ?
– Ai cinc cents francs dins ma borseta,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Ai cinc cents francs dins ma borseta,
E autant a mon ostal,
E autant a mon ostal.”
Lo diluns se maridavan,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Lo diluns se maridavan,
Lo dimars tombèt malauta,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Lo dimècres l’entarravan,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Lo dimècres l’entarravan,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Tot en anent al cementèri,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Tot en anent al cementèri,
Ne fasián pas que plorar,
Ne fasián pas que plorar.
Tot en venguent del cementèri,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Tot en venguent del cementèri,
Ne fasián pas que cantar,
Ne fasián pas que cantar.
“Ambe la pèl d’aquela vièlhassa,
Oaia, oaia, aï, aï, aï !
Ambe la pèl d’aquela vièlhassa,
N’aurai una de vint ans
N’aurai una de vint ans.” »