Jan lo Bèstia

Georges MALATERRE

CONTES - MYTHES - CROYANCES

Conte

--- En 1997 ---

Introduction

De nombreux contes mettent en scène des simples d'esprit à qui il arrive de multiples mésaventures. En Rouergue, cet anti-héros se nomme généralement Jan lo Bèstia, Jan lo Nèci, Tòni, Toèna ou bien encore Joan-Joan, c'est-à-dire Jean ou Antoine.

Ce conte comporte plusieurs cycles. Celui de la foire est très répandu.

Informateur

Transcription OC
Traduction FR

« Sa mèra l’envoièt a la fièira per crompar de gulhas.
Alara va a la fièira, bien sûr,cròmpa de gulhas e, quand agèt fach çò que aviá a faire, tòrna a l’ostal. En camin, agèt besonh de s’arrestar, pausa las gulhas. Sabiá pas de que ne faire… Li aviá una palhièra en fàça, las metèt dins la palha. E pièi, quand partiguèt, de gulhas, ne trapèt pas cap. Comprenètz que metre de gulhas dins una palhièra, sabètz… Enfin, va a l’ostal.
E alara :
“E ben Jan, las pòrtas aquelas gulhas ?
– E nani ma mèra, las ai perdudas !
– E cossí as fach ton còmpte…”
Li racontèt, li di(gu)èt :
“M’a calgut m’arrestar, las ai metudas dins la palha e pièi las ai pas trapadas.
– Que siás bèstia quand mème Jan, las te caliá metre dins la vèsta !
– E ben un autre còp o farai.”
Alara la fièira d’après, li di(gu)èt :
“Te cal anar crompar una relha.”
Va a la fièira, cròmpa la relha. E tornar, calguèt s’arrestar, bon…
“De qué faire d’aquela relha ? Ta mèra t’a dich de la metre dins la vèsta, la te cal metre dins la vèsta.”
La metèt dins la vèsta mès la vèsta, comprenètz, se destripèt. Enfin bref…
E alara a l’ostal :
“E alara Jan, l’as crompada aquela relha ?
– E ouima mèra, l’ai crompada mès vesètz cossí me soi…
– O mès alara que siás bèstia Jan, quand mèmes, la te caliá espintar dins la tèrra o…
– Un autre còp o farai.”
Sa mèra, aquò èra totjorn Jan lo bèstia, parlàvem totjorn del mème…
Èra anat a la fièira. I aviá de polits melons, aquí. Sai que lo que los vendiá vegèt qu’èra pas tròp rusat, o sai pas de que, li fa la reclama per li vendre un melon. Li di(gu)èt :
“Mès de qu’es aquò, jamai n’ai pas vist ?”
Li di(gu)èt :
“Aquò’s d’uòus de muòla.
– Aquò’s d’uòus de muòla ?
– Amai sabètz, son bons !”
Se’n va ambe son uòu de muòla.
En camin, s’arrèsta, tornar, a la cima d’un travèrs. Aquel uòu pren la davalada e mon amic assagèt ben de l’atrapar mas posquèt pas. E tot en davalent, aquel uòu passèt sus una lèbre. Aquela lèbre fot lo camp. Putain !Marronava, disiá :
“M’aviá pas mentit, lo tipe, èra ben bon aquel uòu ! Veja lo muoloton que se’n va !” »

Communes concernées

An error has occurred. This application may no longer respond until reloaded. An unhandled exception has occurred. See browser dev tools for details. Reload 🗙