E viva nòstra Guiòla !

Germaine GINISTY

COMMUNE

Chant identitaire

Introduction

Les chants identitaires ou hymnes locaux en occitan, parfois calqués sur une matrice connue, faisaient partie du folklore local.

Il s'agit ici d'une adaptation de "La Viadena", chanson écrite par le chanoine Jean Vaylet (1845-1936).

Informateur

Transcription OC
Traduction FR

« Totes sèm venguts bèls, a l’èrt de la montanha,
París, lo grand París, manca pas d’agraments,
Mès naltres nos cal pas, emblidar la montanha,
E la nòstra Guiòla, aval que nos atend.

Repic :
E viva nòstra Guiòla,
A naltres nos agrada,
Totes l’avèm quitada,
Mès l’aimèm pas que mai,
L’emblidarem pas jamai.
Totes l’avèm quitada,
Mès l’avèm emblidada,
Totes lai tornarem,
Lo pus lèu que poirem.

Cassuèjols se crei ben, lo gal de la Viadena,
Es fresc coma un jardin, dins sos bòsces de faus,
Del país montanhòl, Laguiòla es totjorn reina,
E renharà totjorn, d’Aubrac jusc’al Cantal.

Alpuèg es ben quilhat, amont sus la colina,
Sos prats totjorn son verds, sos enfants totjorn fièrs,
De d’amont i a Lacalm, que sus Alpuèg domina,
E que d’una vilòta, n’a ben totes los èrts.

Quora retrobarem, lo niu de nòstr’enfança ?
De nòstre vièlh fornèl, quora veirem lo fum ?
Se la bisa d’Aubrac, bufava sus la França,
Quand la cistra florís, sentirián lo parfum. »

Communes concernées

An error has occurred. This application may no longer respond until reloaded. An unhandled exception has occurred. See browser dev tools for details. Reload 🗙