Assetada sul soqueton
Emilie (Mimi) CALVINHAC
MARIAGE
Chant
--- En 1995 ---
Introduction
Emilie Calvinhac nous racontait à propos de cette chanson :
« Ieu la m'avián apresa aicí a Golinhac. Es una tanta que la m'aviá apresa. Ela la sabiá d'un briu atanben. »
Signalons toutefois que, beaucoup plus tard, Emilie et son mari entendirent cette même chanson sur un disque de musique régionaliste. (CORDAE)
Informateur
« Assetada sul soqueton,
La bèla garda sos motons,
E li s'es endurmida.
“La bèla, vos endurmètz pas,
La tèrra es umida.
Tornatz-vos en a la maison,
Li trobaretz dos amorós,
Sia(gu)èssetz plan prudenta,
E li sia(gu)èssetz pas tròp tardet,
Per vòstras inocenças.
Quand seretz per vos maridar,
Aquel maridar que vos teniá pas,
Non, non, vos premsetz pas gaire,
Lo bonur que li trobaretz,
Mès ne durarà gaire.
Ne poiretz pas anar enluòc,
Que dins lo caire de vòstre fuòc,
O bien chas vòstra maire,
Mès totes los còps que i anaretz,
Li demoraretz gaire.
Al bot de sèt, uèch o nòu mes,
Enfant o filha auretz,
L'enfant serà cridaire,
Tota la nuèch lo breçaretz,
Mès ne durmiretz gaire.
Totjorn lo damantal pichon,
Amai lo cotilhon merdós,
E tota mal-coifada,
Lo vòstre òme serà jalós,
Vos farà venir blanca.
Al bot de un o dos ans,
Aquel enfant se farà grand,
Sonarà paire e maire,
E vos demandarà del pan,
Mès benlèu n'auretz gaire.
Al bot de quatre o cinc ans,
Paura filha ploraretz tant,
Seretz tota fachada,
E donariatz e tant e tant,
D'èstre pas maridada.” »