La fendalhe de la Marinon

Jean LAGARDE

RELIGION - RITES CALENDAIRES

Histoire drôle

--- En 2000 ---

Introduction

La foi n'empêchait pas l'existence d'histoires drôles ou de chants satiriques ironisant sur le clergé, les paroissiens ou les pratiques religieuses.

Informateur

Transcription OC
Traduction FR

« Aquò èra a Nadau, totas las femnas se confessan a Nadau, per anar comuniar. Èra un ivèrn que fasiá tan frig, jauava, fasiá de nèu.
N’i aviá una que s’apelava Marinon, una femna que rendiá service a tot lo monde, fasiá d’un ostau a l’altre, e rendiá service mème als òmes, las femnas n’èran un pauc jalosas. Alara se confessava.
Dins lo temps, portavan pas que dels escòps, metián pas de debasses. Al confessional, i aviá lo Pierron, a costat, qu’agachava e vegèt que aviá una fendalhe per un talon, s’èra jauat lo talon e aviá una fendalhe. Se di(gu)èt :
“La Marie a una fendalhe per un talon…”
La Marinon se confessava, aicí, alà, disiá les pecats al curat… Mès lo curat li di(gu)èt :
“Parla un pauc pus fòrt, sabes ben que soi sord coma una cavèca !”
E la Marinon cridèt pus fòrt :
“Ai pecat amb aquel…
– E quantes de còps?”
La Marinon o di(gu)èt e amb un altre atanben… E lo Pierron qu’escotava tot, çò ditz :
“Mès conta tot al curat !”
Alara arranquèt una palhita de per una cadièira e li fosicava la fendalhe…
La Mariaton fasiá atau: “Fffffff…”
E lo curat :
“Mès di(g)a-lo aquel pecat ! De qué as a rescondre ?”
E l’altra : “Fffffff…”
Lo curat :
“E perqué fas aquò Mariaton ?
– O… Dise pas… La fendalhe…
– De qué ? Vòls que te tòque la fendalhe mème a la glèisa ?” »

Communes concernées

An error has occurred. This application may no longer respond until reloaded. An unhandled exception has occurred. See browser dev tools for details. Reload 🗙