Sul camin d'a Perpinhanh
Fernand CHAUCHARD
DOMESTICITÉ
MOISSONS
MARIAGE
Chant
--- En 2000 ---
Introduction
Si le thème quelque peu grivois de cette chanson se prête bien à l'animation d'un repas de noce, elle fait aussi allusion aux migrations de métier et pouvait servir de chant de travail, en l'occurrence de missonièira.
Les missonièiras sont des chants de moissons dont le rythme assez lent s'accordait au travail des moissonneurs.
Anciennement attestée, celle-ci existe en de nombreuses variantes en Rouergue et dans les autres provinces occitanes.
Informateur
« Sul camin d’a Perpinhan, (bis)
Un lai pèrd, l’autre lai ganha,
Chim, chim e cham,
Un lai pèrd, l’autre lai ganha.
Ieu lai ai ben tot perdut, (bis)
Lai ai perduda ma mia,
Chim, chim e cham,
Lai ai perduda ma mia.
End l’anarai ieu cercar ? (bis)
Amont sus las montanhas,
Chim, chim e cham,
Amont sus las montanhas.
I rencontrère un cabaret, (bis)
Tengut per tres junas Joanas,
Chim, chim e cham,
Tengut per tres junas Joanas.
Que m’invitèron a sopar, (bis)
A sopar, a cochar amb elas,
Chim, chim e cham,
A sopar, a cochar amb elas.
Per sopar, sopère ben, (bis)
Mès non pas per cochar amb elas,
Chim, chim e cham,
Mès non pas per cochar amb elas.
Ieu cocharai al pè del fuòc, (bis)
Dessús un cluèjon de palha,
Chim, chim e cham,
Dessús un cluèjon de palha.
Vèrs onze oras, mièjanuèch, (bis)
Me meton fuòc a la palha,
Chim, chim e cham,
Me meton fuòc a la palha.
Ieu me levère vitament, (bis)
Me'n anère cochar amb elas,
Chim, chim e cham,
Me'n anère cochar amb elas.
La pus jove de las tres, (bis)
Se'n dolguèt uèch o nòu meses,
Chim, chim e cham,
Se'n dolguèt uèch o nòu meses. »