Las vernhòuas a la saca
Raymonde FERRIÈRES
PÊCHE
--- En 2000 ---
Introduction
La pêche, souvent pratiquée avec des techniques prohibées, procurait un complément d’alimentation ou de revenu apprécié.
Les bons braconniers respectaient les équilibres naturels.
On mangeait souvent les vairons (vernhòlas, vernhòuas) sans les vider.
On notera la vocalisation du "l" de vernhòla (vairon) en "u" : vernhòua. Cette particularité linguistique est propre au nord du département : ostal / ostau, lençòl, lençòu…
Informateur
« Quand èrem joves, anàvem pescar las vernhòuas. Metiam una saca, un la teniá dubèrta e l’altre montava dins lo riu amb una bròca, fasiá pro de bruch e l’altre ensacava. Aquò durava un moment. Aprèssa, las fasiam cuèire e manjàvem aquò. Èrem contents de tornar menar aquò a l’ostau. »