Cançon de Cruèjols
Christine ROMIEU
COMMUNE
Chant identitaire
--- En 2000 ---
Introduction
Les chants identitaires ou hymnes locaux en occitan, parfois calqués sur une matrice connue, faisaient partie du folklore local.
La matrice de la chanson de Cruéjouls semble être celle de Castelnau de Mandailles écrite par Arthémon Durand-Picoral (1862-1937), sur l'air du "Cosin de París".
Informateur
« Cruèjols semblas un niu,
Rescondut pel fulhatge,
Ni vila, ni vilatge,
Res n’es tant bèl per ieu,
Cruèjols mon polit niu.
Al supèrbe orizon,
De puègs e de colinas,
Maimac e Las Borinas,
Las Cairosas amont,
Al supèrbe orizon.
Los boisses de Tinhon,
La quilha de Cantuèlh,
Lo Boisson, Los Astièrs,
Brionàs e Savinhac,
La sanha, las castanhals.
Al plasent mes de mai,
De verdura s’abilha,
Pièi de flors s’escarvilha,
Plus polit que jamai,
Al plasent mes de mai.
Aquò’s lo temps que cal,
Per nòstra maja fèsta,
La fo(g)assa que s’aprèsta,
E farem un grand bal,
Aquò’s lo temps que cal.
L’auton es arribat,
Cal cubrir la civada,
Boièr pren la gulhada,
A… Rossèl ! A… Fresat !
L’auton es arribat.
A l’ivèrn lo bon temps,
Los convits, las velhadas,
Vin blanc e grasilhadas,
Duran jusc’al printemps,
A l’ivèrn lo bèl temps.
Cruèjols mon país,
Fa mon bonur sus Tèrra,
Oèi mon cur lo prefèra,
Al supèrba París,
E viva mon país ! »