Lo lauraire
Raymond BOU
LABOURS
Chant
--- En 2001 ---
Introduction
Cette chanson a été publiée par les frères Gaston (1879-1940) et Gustave (1881-1942) Bessière de Marcillac-Vallon dans Consous del Roergue avec la note suivante :
« Cette chanson fut créée aux soirées de la Veillée d'Auvergne par notre compatriote et ami Emile Deniau (de la "Bonne Chanson"). »
L’antique araire (araire) était d’un usage courant qui s’est maintenu jusqu’au milieu du XXe siècle. Vinrent ensuite les charrues simples (Dombasle) et les charrues Brabant simples (brabanetas) et doubles (brabants).
« L’estolha es gibrada,
A ! la bèla jornada,
A ! la bèla jornada que va faire,
Quante plaser de butar l’araire,
E de cantar.
La gleva es pro dura,
A ! mès, s’aquel temps dura,
A ! mès s’aquel temps dura una setmana,
Poirem passar l’èrsa per la plana,
E semenar.
Dins aquesta comba,
A ! tot gran que li tomba,
A ! tot gran que li tomba ne val trenta,
Que la fromental serà plasenta,
A missonar.
Arriba que plante,
A ! e que totjorn cante,
A ! e que totjorn cante l’alauseta,
Pus naut que son vòl sa cançoneta,
Sembla montar.
Al camp de La Faja,
A ! la cançon s’es facha,
A ! per un fin batièr que dombaslava,
Tot còp l’atelatge s’arrestava,
Per l’escotar. »


