L'omenon
Thérèse VÉDRINES
MARIAGE
Chant
--- En 1999 ---
Introduction
Cette chanson de mal-mariée était autrefois très répandue dans le domaine occitan.
Louis Lambert en a publié plusieurs versions en 1906.
On notera les rhotacismes transformant le "r" de colcera (couche) en "d" : colceda ; le "r" de nièiras (puces) en "d" : nièidas et le "l" de voliái (je voulais) en "r" : voriái. Cette particularité linguistique se retrouve dans plusieurs secteurs du département.
Informateur
« Prenguèri un òme,
Pas pus bèl qu’un gran de civada. (bis)
Repic :
Que tant mal maridada,
Maridada ieu soi. (bis)
Lo preniái al lièch,
Lo perdiái per la colceda. (bis)
E tota la nuèch,
La nièidas lo m’acabavan. (bis)
Lo preniái al plancat,
Los rats lo me rosi(g)avan. (bis)
Lo preniái al cap de l’escalièr,
Las polas lo me picavan. (bis)
Lo preniái al riu,
Dins un gorg, se ne(g)ava. (bis)
Quand me mori(gu)èt,
Mori(gu)èt de la pelada. (bis)
Lo voriái plorar,
Mès lo rire m’escapava. (bis)
Li voriái far dòl,
Lo roge m’agradava. (bis) »