Amont sus la montanha (Sul camin de Perpinhanh…)
Pierre MENRAS
DOMESTICITÉ
MOISSONS
MARIAGE
Chant
--- En 1999 ---
Introduction
Si le thème quelque peu grivois de cette chanson se prête bien à l'animation d'un repas de noce, elle fait aussi allusion aux migrations de métier et pouvait servir de chant de travail, en l'occurrence de missonièira. Les missonièiras sont des chants de moissons dont le rythme assez lent s'accordait au travail des moissonneurs.
Anciennement attestée, elle existe en de nombreuses variantes en Rouergue et dans les autres provinces occitanes.
Informateur
« Amont sus la montanha,
N’i trapèri un castelet,
Que li n’i aviá tres bèlas damas,
Chim, bom, bom.
L’una m’invitèt a sopar,
E las autras a cochar amb elas,
Chim, bom, bom.
Environ a mièjanèit,
La palhassa s’aluquèt,
Chim, bom, bom.
L’una d’ela se fotèt a cridar :
“Oaï mamà qu’ai lo borrilh que flamba !”
Chim, bom, bom.
Pèi los vesins, quand arribèron,
Un gisclal d’èga : “Vòls d'aduja ?”
Chim, bom, bom. »