Lo saumancés
Gabriel BALASQUIÉ
VIGNE
Chant
--- En 1989 ---
Introduction
“Lo saumansés”, écrit au début du XXe siècle par Gustave Bessière de Marcillac et publié en 1914 dans son recueil Consous del Rouergue, se chante sur l’air de “La Rosalie, de bon matin”. (CORDAE)
Informateur
« Per que lo vin d’aquel valon,
Garde totjorn son bèl renom,
I a pas qu’un plant que nos convenga,
Un plan francés,
Que l’apelèm dins nòstra lenga,
Lo saumancés, lo saumancés.
Lo saumancés a bèla ardor,
E sa sentor es una flor,
E qu’es claret dins la botelha,
Son linde sang,
Cap de país, ni cap de trelha,
N’a de pus franc, n’a de pus franc.
Aquò’s quicòm de dalicat,
Cald e timbrat a mon agrat,
Una careça que camina per l’estomac,
Lo vin de la tèrra salina,
De Marcilhac, de Marcilhac.
Aquel qu’a facha la cançon,
Èra un garçon plan sans faiçon,
Davant sa porta l’a fargada,
Al polit mes,
Tot en buguent quauquas rasadas,
De saumancés, de saumancés. »