Condom sembla un niu…
CARRIÉ Geneviève et CENRAUD Marguerite
COMMUNE
Chant identitaire
--- En 1998 ---
Introduction
Les chants identitaires ou hymnes locaux en occitan, parfois calqués sur une matrice connue, faisaient partie du folklore local.
Il s'agit ici de l'adaptation littérale de la "Cançon de Castèlnòu" (sur l'air du "Cosin de París") attribuée à Arthémon Durand-Picoral (1862-1937), instituteur originaire de Saint-Chély d'Aubrac qui vécut à Castelnau de Mandailles.
Cette chanson a aussi été adaptée pour Castelnau-Pégayrols.
Informateur
« Condom sembla un niuc,
Que se vei sul fulhatge,
Ni vila, ni vilatge,
Res n'es tan bèl per ieu,
Coma mon polit niuc.
Al supèrbe orizon,
De trucs amai de planas,
Del Cròs a La Bastida,
Dels Enguilhems, amont,
Al supèrbe orizon.
Al plasent mes de mai,
De verdura s’abilha,
Pièi de flors s’escarbilha,
Pus polit que jamai,
Al plasent mes de mai.
Ara al solelh ardent,
Lo fen marma las pradas,
Las còstas son dauradas,
Lo blat serà abondent,
Ara al solelh ardent.
Aquò’s lo temps que cal,
Per nòstra magi fèsta,
La fogassa s’aprèsta,
E farem un grand bal,
Aquò’s lo temps que cal.
Capdet de Franceson,
Fa dançar Margarida,
Cossí l’a plan causida,
Es un urós garçon,
Capdet de Franceson.
L’auton es arribat,
Cal cubrir l’estivada,
Batièr, pren ta gulhada,
A ! Rossèl, A ! Fresòt,
L’auton es arribat.
Pièi l’ivèrn lo bon temps,
Los convits, las velhadas,
Vin blanc e grasilhadas,
Duran jusc’al printemps,
Jamai lo melhor temps.
Condom mon país,
Siás mon bonur sus Tèrra,
E mon cur te prefèra,
Al supèrbe París,
Oui, viva mon país ! »