La cabrida, los cabridons e lo lop

Marie-Louise (Marinette) GAVALDA

CONTES - MYTHES - CROYANCES

Conte animalier

Formule de fin de conte

--- En 2000 ---

Introduction

Ce conte est classé AT 123 (conte animalier : le loup, la chèvre et ses chevreaux), selon la classification internationale Aarne-Thompson permettant l'indexation des contes populaires par contes-types.

L'histoire se termine bien mais elle contient une morale implicite visant à donner une leçon de prudence aux enfants.

Les formules de fin de contes soulignent l'aspect fictif du récit, ferment l'histoire et ramènent l'auditoire à la réalité.

On notera de nombreux rhotacismes dans le récit de Marinette (modification phonétique consistant en la transformation du phonème /l/ en /r/) : morin pour molin, sor pour sol, ostar pour ostal, tarent pour talent, car pour cal, pairòra pour pairòla… Cette particularité linguistique se retrouve dans plusieurs secteurs du département.

Informateur

Transcription OC
Traduction FR

« A la cima d’al bòsc, la cabrida aviá son ostal, un porit ostal ambe de fenèstras blancas. Dins aquel ostal i aviá tres cabridons mès èran tròp pichons per se’n anar defòra. E pèi lo lop rodava… E la mamà se’n anava cada jorn per cercar per manjar per ela e pels cabridons.
Mès iè disiá :
“Dorbi(gu)ètz pas la pòrta ! Quand tornarai, passarai la pata blanca per la catonièira e me dorbiretz. E siasquètz satges !”
La mamà se’n anèt. Los cabridons demorèron totes sors.
Lo lop, que vesiá passar la cabra, se di(gu)èt :
“Es lo moment, ara !”
E tustèt a la pòrta.
“Siái vòstra mamà ! Siái vòstra mamà, dorbissètz-me !
– O… non… Nani, siás pas nòstra mamà. Mòstra-nos la pata blanca per la catonièira per veire se siás nòstra mamà !”
Lo lop èra tot negre, aviá pas cap de pata blanca… Alara se’n anèt al morin qu'èra pas luònh. Trempa totas las patas dins la farina e se’n tòrna cap a l'ostal.
Los cabridons que comencèron d'avere tarent…
“Siái vòstra mamà !”
E passa la pata per la catonièira.
Los cabridons iè dorbi(gu)èron mès, dubta-te, ne fa(gu)èt qu'una gorjada de cadun…
Dins aquel temps, la mamà arribèt. Quand vegèt la pòrta dobèrta e lo lop, comprenguèt…
Mès iè di(gu)èt :
“Escota lop, ai un pòrc a l’estable, lo manjarem, lo nos car tuar e lo nos caldrà plomar. Mès nos car montar d'aiga sul fuòc.”
Montèron la pairòra sul fuòc per faire bolhir d'aiga.
Quand l'aiga sosquèt cauda, la cabrida di(gu)èt al lop :
“Tasta-tu, lop, qu'as la lenga pus fina que ieu…”
Lo lop, tot bestiassàs, se’n va tastar l'aiga dins la pairòra.
La cabrida, ambe las còrnas, lo te fotèt dins la pairòra, l'escaumèt.
Vite, vite, aviá la cotèla sus la taura e dorbi(gu)èt lo ventre d’al lop e los cabridons qu'èran pas mòrts sautèron dau la mamà. Iè cridèt un pauc perque avián dorbit la pòrta al lop, mès èra talament contenta…
Lo trapèron per la coa, per las patas e lo butèron defòra e prometèron de pas jamai dorbir a degús.

Clic-clac !
Mon cònte es acabat ! »

Communes concernées

An error has occurred. This application may no longer respond until reloaded. An unhandled exception has occurred. See browser dev tools for details. Reload 🗙