A Tolosa cal anar…
René PASTISSIER
MOULIN
Chant
--- En 2001 ---
Introduction
On appelle molinièiras les chansons mettant en scène les meuniers. Ces chansons sur les moulins, les meuniers (molinièrs) et les meunières (molinièiras) ont toujours un contenu équivoque.
Celle-ci, appelée aussi "Cançon del rodet" et attestée dans la plupart des pays rouergats, est interprétée dans la région de Rignac accompagnée de gestes imitant le mouvement des meules (mòlas) en faisant tourner une assiette sur la pointe d'un laguiole, à l'aide d'un torchon. Vers Naucelle, on la chante en tapant le fond d'un verre sur la table en un mouvement circulaire.
Informateur
« A Tolosa cal anar,
Ieu n’ai fach aquel voiatge, (bis)
Tot en fasquent aquel voiatge,
Rencontrère un molin de vent,
Aiquí se ganha ben d’argent. (bis)
Dins aquel polit molin,
I a una ginta molinièira, (bis)
“E digatz-me vos molinièira,
Voldriatz pas logar un veilet,
Per far rodar lo rodet ? (bis)
– Quand ieu lògue un veilet,
Ieu lo lògue a ma mòda, (bis)
Me petaça, me fricassa,
Met lo blat dins la palhassa,
Me fa rodar lo rodet,
Aiquí ai un polit veilet !” (bis)
M’invitèron a sopar,
Per manjar una pola grassa, (bis)
“Tot en mangent la pola grassa,
Ne biurem quauquas taçadas,
D’aquel temps lo vent vendrà,
E lo rodet rodarà.” (bis) »