Los secadors, las cledadas
Henri (Paul) TRANIER
PORCINS
FRUITS
--- En 1994 ---
Introduction
Il y avait des séchoirs à châtaignes (secadors) sur place, dans les castanhals, près des maisons associés au four à pain, et parfois même dans la maison sous la forme d’une cleda placée dans la cheminée.
Très riches en oligo-éléments, les châtaignes séchées (auriòls, rufets) étaient utilisées aussi bien pour nourrir les hommes que pour le bétail. On les réduisait même en farine.
En Rouergue, plusieurs termes désignent la châtaigne séchée : auriòl, castanhon, secon, rufet, rufòl, afachon…
Informateur
« N'aviam de rossas mès se conservavan pas tant coma lo polit e lo paure paire las montava pas al trast.
Pèi las metiam a secar, ieu, ai vist secar sèt cledadas de castanhas. Una cledada fasiá vint-a-cinc sacs e cinquanta d'espessor.
Aviam dos secadors.
Un còp, volguèri empusar o sai pas qué e li fotèri fuòc…
Quand las castanhas èran secas, aquò fasiá totjorn vint sacs, caliá davalar aquò e tornàvem montar una cledada.
Los pepins, empr'aquí pels ostals, ne desruscavan un pauc mès après, las donàvem als pòrcs coma èran. De còps las lor palavan amb una saca o dins un bornhon amb un malhet. »