La cançon de Joaneta
Etienne FABRE
DOMESTICITÉ
Chant
--- En 2002 ---
Introduction
Cette pastorèla, très populaire en Rouergue, semble remonter au moins au XIXe siècle.
Dans les chansons comme dans les contes, le loup incarne bien sûr la bête sauvage et féroce mais également le prédateur masculin.
Informateur
« Quand lo pastron va delargar, (bis)
Se'n va trobar Joaneta, lalà,
Ò lalà, Joaneta lalà,
Se'n va trobar Joaneta.
“Joaneta ont anarem gardar, (bis)
Per plan passar una oreta, lalà,
Ò lalà, Joaneta lalà,
Per plan passar una oreta ?
– Aval, aval al fons del prat, (bis)
Per plan passar una oreta, lalà,
Ò lalà, Joaneta lalà,
Per plan passar una oreta.”
E quand sasquèron al fons del prat, (bis)
L’èrba sasquèt molhada, lalà,
Ò lalà, Joaneta lalà,
L’èrba sasquèt molhada.
E lo pastron pren son mantèl, (bis)
Per far assetar Joaneta, lalà,
Ò lalà, Joaneta lalà,
Per far assetar Joaneta.
“De qué dirà lo miu papà, (bis)
D’èstre tant demorada, lalà,
Ò lalà, Joaneta lalà,
D’èstre tant demorada ?
– E li diràs al tiu papà,
Que sans un brave pastorèl, (bis)
Lo lop t’auriá manjada, lalà,
Ò lalà, Joaneta lalà,
Lo lop t’auriá manjada.” »
