A l'atge de setze ans…
Fernand BLANC
MARIAGE
Chant
--- En 1995 ---
Introduction
Cette chanson dont nous ne connaissions jusqu'à présent que des versions en français, semble ici d'ailleurs avoir été directement traduite de cette langue. (CORDAE)
Informateur
« A l’atge de setze ans,
Roseta se marida, (bis)
Amb un òme de quatre-vint-dètz ans,
Paura Roseta,
Passarà mal son temps.
Lo bon vielhard la pren per la man,
La mena a l’aubèrja : (bis)
“Manja, Roseta,
De calhas, de perdi(g)als rostits,
Manja, Roseta,
Selon ton apetís.”
Lo bon vielhard la pren per la man,
La mena dins sa cambra : (bis)
“Aicí, Roseta,
Ta cambra e ton grand lièch,
Aicí, Roseta,
Passarem bien la nèch.”
Lo lendeman matin,
Roseta se revelha : (bis)
“Grand Diu !, çò di(gu)èt,
Ieu ne cresiái pas dormir tota la nèch.
Grand Diu !, çò di(gu)èt,
Lo jorn qu’òm se marida,
Ieu ne cresiái pas dormir tota la nèch.”
Lo bon vielhard respond,
D’un èr tot en colèra : (bis)
“Mon temps es passat,
N’es pas plus que
Maura (?), Roseta,
Lo teun passarà ben.
Mon temps es passat,
E n’es pas plus que
Maura (?), Roseta,
Lo teun passarà ben !” »